Les dispenses de caràcter matrimonial es refereixen a les decisions de no aplicar una llei eclesiàstica -no pas les de caràcter diví o natural- al matrimoni d’unes persones concretes que ho sol·liciten. A l’Arxiu diocesà hi ha dues sèries d’aquest tipus de dispenses, les d’impediment i les de proclames, que poden tenir interès per a les recerques genealògiques; d’una manera especial les dispenses d’impediment perquè contenen arbres genealògics.

 

Dispenses d’impediment

Aquest tipus de dispensa sol ser per raó de consanguinitat, afinitat o minoria d’edat -per ordre de nombre de casos-. És de sol·licitud obligatòria a la Santa Seu (Penitenciaria Apostòlica, i més tard, Dataria), però és l’autoritat diocesana que l’ha d’executar, rebent testimonis i documents genealògics que acreditin la veritat d’allò que s’ha sol·licitat a la Santa Seu. A mitjans del segle XIX la mitjana de sol·licituds era d’unes 50 anuals.

Es poden cercar les dades des del 1502 fins al 1917. També es poden consultar digitalment a la sala de consulta les dispenses des del 1502 fins al 1908.

 

Dispenses de proclames

La publicació prèvia d’un matrimoni, durant la missa parroquial, prescrita pel Concili de Trento des el segle XVI, es pot suplir per la recepció de testimonis fidedignes sobre la solteria dels contraents.

La cerca de les dades d’aquesta sèrie abasta els anys següents: del 1650 al 1702, del 1726 al 1800, del 1804 al 1810 i del 1857 al 1917. També es poden consultar digitalment a la sala de consulta els volums d’aquestes dispenses que van des del 1568 fins al 1885, tant els que tenen les dades buidades com els que no.

Podeu consultar els llibres sacramentals digitalitzats